Rana temporaria
Amphibia → Anura → Ranidae → Rana → Rana temporaria
Rana rusa, Rana de muntagna
La granota comuna ( Rana temporaria ) és una de les espècies d'amfibis més representatives dels ambients d'alta muntanya de la Ligúria occidental.
Es reconeix per la seva morfologia robusta i una coloració que va del marró rogenc al marró fosc, de vegades amb tons coure; al dors destaquen taques irregulars més fosques, mentre que el ventre és més clar i uniforme.
Una característica distintiva és la màscara fosca que creua l'ull, donant-li un aspecte molt cridaner.
La mida varia entre 6 i 7,5 cm en els mascles i pot superar els 8 cm en les femelles més grans, que de mitjana fan entre 7 i 9 cm.
El dimorfisme sexual es fa evident durant el període reproductiu: els mascles desenvolupen coixinets nupcials foscos als polzes, tenen extremitats anteriors més fortes i la gola més clara; les femelles són generalment més robustes.
En néixer, els capgrossos d'uns 6–7 mm apareixen negres i es transformen en petits exemplars metamorfosats al cap de diversos mesos.
A la Ligúria occidental i al llarg de l'eix alpí dels Alps Ligurs, la granota comuna es distribueix de manera contínua en zones muntanyoses i submuntanyoses, principalment entre els 800 i més de 2.000 m d'altitud.
Les poblacions més nombroses es troben a les principals valls muntanyoses –com la Vall Arroscia, l'Alta Vall del Tanaro i la Vall Roja– en ambients ben conservats.
Reconeixuda com una espècie relicta i especialista, la seva presència testimonia la qualitat ambiental dels ecosistemes alpins i subalpins de la província de Savona.
Prefereix ambients frescos i humits caracteritzats per una certa estabilitat climàtica: prats alpins i subalpins, boscos de muntanya de fulla ampla o de coníferes, torberes i zones humides d'alta muntanya.
La granota també utilitza petits rierols i torrents de muntanya, així com basses temporals formades pel desgel, sovint essencials per a la reproducció.
L'espècie mostra una gran capacitat per aprofitar una varietat de microhàbitats, sempre que hi hagi aigua neta disponible durant l'època de cria.
L'activitat de la granota comuna és principalment diürna i crepuscular, però en condicions favorables pot continuar també durant la nit.
Segueix un cicle anual estretament lligat al clima alpí: la fase de letargia hivernal pot durar d'octubre a abril, especialment a les altituds més elevades, quan els individus busquen refugi entre la vegetació submergida o al fang dels cossos d'aigua glaçats.
Aquesta espècie es distingeix per ser una de les primeres a activar-se a la primavera, amb la reproducció que sovint comença just després del desglaç (març–maig).
Les femelles ponen entre 1.000 i 4.000 ous en grans masses gelatinoses que suren a les zones més tranquil·les i assolellades de l'aigua; la metamorfosi es completa habitualment entre juny i setembre, amb períodes més llargs a major altitud.
Els adults tenen una dieta força variada, composta principalment per insectes terrestres, aranyes, cargols, cucs de terra i altres petits invertebrats, que cacen tant a la vora com a prop de l'aigua.
Els capgrossos són principalment herbívors i microfags, alimentant-se sobretot d'algues, detritus vegetals i petits invertebrats aquàtics.
La diversificació de la dieta reflecteix els canvis estacionals i la disponibilitat d'aliment segons l'altitud.
Les principals amenaces per a la granota comuna a la Ligúria occidental estan relacionades amb el canvi climàtic—que altera significativament els patrons de nevades i la disponibilitat d'aigua—i amb les modificacions dels règims hídrics d'alta muntanya, sovint degudes a la captació d'aigua o a la gestió turística.
La introducció de peixos depredadors als llacs alpins, la propagació de noves malalties fúngiques, l'alteració dels hàbitats de reproducció i l'aïllament de les poblacions són altres factors de risc.
Les pertorbacions d'origen humà, relacionades amb el turisme a les zones de muntanya, també poden tenir efectes negatius, especialment als llocs de reproducció més vulnerables.
La protecció futura de l'espècie depèn de la salvaguarda de les zones humides d'alta muntanya i del manteniment de la connectivitat ecològica entre poblacions.
Cal dedicar una atenció especial a la gestió sostenible dels llacs alpins i a la regulació de les activitats recreatives durant els períodes més sensibles de l'any.
La granota comuna destaca per ser una de les espècies d'amfibis que arriba a les altituds més elevades dels Alps i per la seva extraordinària capacitat de sobreviure a llargues temporades de fred intens, gràcies a adaptacions fisiològiques peculiars.
Pot reproduir-se en aigües gairebé glaçades immediatament després del desglaç, mostrant una fidelitat absoluta als llocs de cria habituals.
A la Ligúria occidental es monitoritza acuradament per avaluar els efectes de l'escalfament global sobre les poblacions d'alta muntanya, convertint-se així en un important indicador de la salut dels ecosistemes de muntanya.
