Rana dalmatina
Amphibia → Anura → Ranidae → Rana → Rana dalmatina
Rana sâtaïsa
La granota àgil ( Rana dalmatina ) és un amfibi de mida mitjana, caracteritzat per un cos esvelt i potes posteriors notablement desenvolupades, que li confereixen una capacitat de salt remarcable.
La coloració varia del beix al marró rogenc, sovint amb una franja fosca prominent que creua la regió temporal i contribueix a l’aspecte elegant i discret de l’espècie.
Les femelles són lleugerament més grans, arribant fins als 8 cm de longitud, mentre que els mascles solen mesurar entre 5 i 6 cm.
Durant l’època reproductora, els mascles desenvolupen coixinets nupcials foscos als polzes i extremitats anteriors més robustes, així com un sac vocal intern poc visible.
En néixer, els capgrossos mesuren entre 6 i 7 mm i es reconeixen pel seu color marró fosc i petites taques daurades delicades.
La distribució de la granota àgil a l’oest de la Ligúria és fragmentada, principalment concentrada entre els 200 i 1.000 m d’altitud, al llarg de valls fresques i humides on persisteixen boscos mixtos i cursos d’aigua permanents.
Tot i que antigament era més estesa, actualment l’espècie es troba sovint en poblacions aïllades situades a les zones menys urbanitzades de l’interior de Savona i àrees properes.
Aquesta espècie prefereix ambients humits i frescos, amb boscos de fulla ampla, clarianes herbàcies a la vora del bosc, zones humides temporals i rierols de corrent lent envoltats de vegetació de ribera.
Per a la reproducció, la granota àgil selecciona basses i petits estanys, preferint llocs on la vegetació submergida ofereix protecció i suport adequat per a les postes d’ous.
La granota àgil és principalment activa al capvespre i durant la nit, tot i que durant l’època reproductora també es pot observar de dia.
El període d’hibernació sol estendre’s de novembre a febrer i la seva durada varia segons l’altitud i les condicions climàtiques locals.
La reproducció comença aviat, ja a finals de febrer a les zones més suaus de l’oest de la Ligúria: la femella pon de 600 a 1.400 ous en típiques masses esfèriques ancorades a la vegetació submergida, mentre que la metamorfosi dels capgrossos es completa en uns tres mesos.
La dieta dels adults consisteix principalment en insectes terrestres, aranyes, cucs de terra i petits mol·luscs, contribuint al control de les poblacions d’invertebrats en l’ecosistema forestal.
Els capgrossos, en canvi, s’alimenten d’algues, restes vegetals i petits invertebrats aquàtics, exercint un paper important en el reciclatge de nutrients en ambients d’aigua dolça.
Les principals amenaces per a la granota àgil a la província de Savona i l’oest de la Ligúria estan relacionades amb la fragmentació i pèrdua d’hàbitats forestals, la destrucció de zones humides de reproducció i l’alteració dels cursos d’aigua.
L’expansió agrícola, l’ús de pesticides, la introducció de peixos depredadors als llocs de reproducció, malalties fúngiques com la quitridiomicosi i els incendis forestals són fonts addicionals d’amenaça per a l’espècie.
A l’oest de la Ligúria actualment és objecte de seguiment específic per avaluar l’estat de les poblacions i l’eficàcia de les mesures de conservació, posant de manifest la importància de la seva protecció per a la biodiversitat local.
La granota àgil es distingeix per ser un dels primers amfibis a iniciar la reproducció tan bon punt acaba l’hivern; els seus ous, disposats en característiques masses esfèriques que suren prop de la superfície, són un indici clar de la presència de l’espècie.
Mostra una gran fidelitat als llocs de reproducció seleccionats i és un excel·lent indicador ecològic de la qualitat dels ambients forestals.
La granota àgil és coneguda per la seva capacitat de salt, que pot superar els 2 m, un tret que va inspirar el seu nom comú.
