Dermochelys coriacea
Reptilia → Testudines → Cryptodira → Dermochelyidae → Dermochelys coriacea
Tartüga de cöio
La tortuga babaua és el rèptil marí vivent més gran i es distingeix per la seva morfologia única. El seu caparrot, que pot arribar als 2–2,5 m de llargada, manca de les típiques plaques còrnies i està format per petits ossos incrustats en una gruixuda capa de pell coriàcia, normalment de color blau-negre fosc, travessada per evidents franges longitudinals clares.
Els adults poden assolir pesos excepcionals: entre 300 i 900 kg, amb individus extraordinaris que superen els 1.000 kg. El dimorfisme sexual és més evident en la mida corporal (les femelles són generalment més grans) i en la cua, que en els mascles és més llarga i robusta. Una altra característica distintiva és una taca rosada més pronunciada al cap dels mascles adults durant l’època de reproducció.
Les cries, d’uns 6–7 cm de llargada, són negres amb punts blancs característics al llarg de les crestes dorsals.
Aquesta espècie destaca per la seva aparença imponent i una extraordinària capacitat d’adaptació a llargues migracions oceàniques.
Al mar de Ligúria, la tortuga babaua és considerada una presència ocasional però regular, amb observacions registrades sobretot de juny a novembre. A l’oest de la Ligúria, aquesta espècie es troba principalment en aigües pelàgiques, molt més rarament prop de la costa, i els informes són més freqüents entre el Cap Mele i Ventimiglia. Aquí, la dinàmica particular de les corrents afavoreix la concentració de les seves preses preferides, especialment les meduses de grans dimensions. Tots els individus observats a la conca de Ligúria provenen de l’oceà Atlàntic, entrant pel pas de Gibraltar.
Dermochelys coriacea prefereix ambients pelàgics profunds i sovint es desplaça cap a zones de convergència de corrents on s’acumulen grans quantitats de meduses. Al mar de Ligúria, és més activa a les àrees amb alta densitat d’organismes gelatinosos, mentre que la seva presència prop de la costa és només ocasional, a diferència d’altres espècies de tortugues marines.
Espècie altament pelàgica, la tortuga babaua és capaç de realitzar immersions extraordinàries, arribant fins als 1.000 m de profunditat. La seva presència a la Mediterrània occidental es concentra principalment entre juny i novembre, període durant el qual segueix grans masses de meduses migratòries.
No nidifica a la Mediterrània: els individus que s’alimenten a les nostres aigües provenen de l’Atlàntic, utilitzant l’estret de Gibraltar per a les seves migracions. Dermochelys coriacea és també una de les poques espècies de rèptils capaces de mantenir una temperatura corporal superior a la de l’ambient, gràcies a complexes adaptacions fisiològiques i de comportament.
Aquesta espècie presenta una dieta altament especialitzada, alimentant-se gairebé exclusivament d’organismes gelatinosos planctònics. Concretament:
A l’oest de la Ligúria, on la densitat de meduses pot ser molt elevada, la tortuga babaua exerceix un paper fonamental com a depredadora per a l’equilibri de l’ecosistema pelàgic.
Al mar de Ligúria, la tortuga babaua es veu greument amenaçada per diversos factors d’origen humà:
Aquestes amenaces, agreujades pel canvi climàtic en curs, fan essencial la tasca de les xarxes de monitoratge i dels centres de recuperació, especialment a l’oest de la Ligúria.
Dermochelys coriacea és l’única espècie vivent de la família Dermochelyidae i presenta adaptacions fisiològiques úniques:
